© 2012-2019 Oriol Cruixent  All rights reserved

“QUINA PASSADA!” “L'orquestra “Hofer Symphoniker” inicià l'any nou amb un fogós programa. El punt culminant del concert fou l'estrena d'una obra fulminant d'Oriol Cruixent; com a solista brillà Claudio Estay.” Frankenpost, 09.01.2012, Kerstin Starke >>Fins i tot una estrena mundial van poder presenciar els oients amb l'obra “El Gran Parío” per a percussió, piano i orquestra, escrita per l'internacionalment condecorat jove compositor català Oriol Cruixent. Ell mateix fou l'intèrpret de la part solista de piano mentre que de la percussió solista se n'encarregà el reconegut Claudio Estay. El títol de l'obra és absolutament programàtic: la música és electritzant amb un ritme intens que manté tant públic com intèrprets en constant moviment. Claudio Estay, tal com exigia la virtuosa partitura de Cruixent, aconseguí tocar a dues mans fins a vuit instruments pràcticament a la vegada. Ambdós, compositor i solista convertien en música tot allò que se'ls posava entre mans. El títol de l'obra, que fou celebrada pel públic amb gran efusivitat, és més que justificat: va ser grandiosa.<< “UNA COMPOSICIÓ ELECTRITZANT” Infranken.de, 08.01.2012, Reiner Unger >>L'estrena mundial d'"El Gran Parío" d'Oriol Cruixent va rebre fins i tot “Standing Ovations”. (...) La Premiere d'"El Gran Parío" d'Oriol Cruixent inicià la segona part i suposà el punt culminant del concert. Al centre de totes les mirades brillà el percussionista Claudio Estay amb una actuació exemplar. Oriol Cruixent, al piano, interpretà magistralment la segona part solista. El públic festejà ambdós efusivament, així com l'electritzant composició.<< “UNA OBRA MESTRA” Nordbayern.de, 05.01.2012, A.B. >>El jove pianista i condecorat compositor català Oriol Cruixent va compondre amb “El Gran Parío” una obra mestra, on el reconegut percussionista Claudio Estay va poder lluir-se amb gran esplendor. El públic va gaudir d'una interacció grandiosa entre orquestra, piano i percussió moderna.<< “MAGISTRAL” Leipzig Almanach, 01.11.2011, Steffen Kühn >> “Pregàries” se surt clarament de la programàtica consonant tonal. En un inici marcadament expressiu, un murmuri profund crea una atmosfera general on, en la llunyania, s'hi construeix una estructura polifònica. És aquí on comença a brillar alguna idea que per uns instants posa el públic en un estat de tensió palpable. Una tensió que Cruixent sap modelar de manera magistral, alliberant-la en un memorable pizzicato final.<< “ESTRENA FASCINANT” “En Zig-Zag des de Bulgària passant per Espanya fins a la Xina. 1r concert de cambra de la temporada – Fascinant estrena mundial.” Nordwest Zeitung, 24.10.2011, Horst Hollmann >>Oriol Cruixent ha compost un sextet especialment per a Oldenburg que encantà el públic i el deixà sense alè: “Subaquàtica” amb Gabriel Voicu (violí), Petia Rousseva (Viola), Gerke Jürgens (Cello), Wei Wei (Contrabaix), Joaquim Palet (Trompa) i Jason Weaver (Piano). El mateix Cruixent dirigí els músics amb un èxit fulgurant. La seva música rica en refraccions lumíniques i moviments aquàtics podria ben ser un equivalent modern de “Unanswered question” de Charles Ives. En Cruixent, però, sí trobem una resposta: en la pròpia fantasia. La trompa llença poderoses interrogacions, la resta d'instruments busquen primer en sí mateixos, trobant-se tots junts finalment en harmonia. És aquí on “parla” finalment la trompa, aquesta vegada en forma de cargolina de mar (“Syrinx”) tocada per Joaquim Palet de manera virtuosíssima. Unes notes finals que es perden de manera exquisida en la ressonància de les cordes del piano. És sens dubte el punt culminant del concert.<< “EL GROOVE AL KONZERTHAUS” “La “Detmolder Kammerorchester” captiva el públic” Lippische Landeszeitung, 27.01.2011, Andreas Schwabe Detmold. >>Els crits engrescats provinents de l'”Olimp” - allà on seien els estudiants - eren inconfusibles enmig del brogit frenètic dels aplaudiments. Al final res no va poder aturar el públic que es va aixecar dels seus seients per desfermar l'alegria acumulada: acabaven de viure un esdeveniment ple de punts culminants. Els responsables d'aquest esdeveniment van ser el compositor Oriol Cruixent, el percussionista Andrey Doynikkov i la “Detmolder Kammerorchester” sota la batuta d'Alfredo Perl. Assentiment frenètic a la música contemporània, a una composició amb glissandos, amb efectes audaços en “staccato” à la Witold Lutoslawski... en una sala de concerts?! Doncs sí! I una obra per a orquestra de corda i percussió, que de vegades sona com l'estrèpit de platerets xinesos... això és música?! Doncs sí! L’obra fou composta per Oriol Cruixent, un dels joves compositors que trenquen el tabú de la música serial de finals dels anys l960 per esdevenir tan liberal que - ja sigui tonal o atonal - ara tot és legal, el que realment importa és que soni. Cruixent va portar amb el seu "Trinoctium" per a percussió i orquestra de cordes el “groove” a la sala de concerts i la “Detmolder Kammerorchester” sota la destacada batuta d'Alfredo Perl, va xuclar-lo com un assedegat enmig del desert xuclaria l'aigua de la font de la salvació. En la composició d'Oriol Cruixent es mesclaren elements rítmics del “mainstream jazz”, textures tonals i atonals, seccions aparentment improvisades i una genial instrumentació en una simbiosi tan convincent que el públic va quedar completament fora de si.<< "REVOLUCIONARI" Crescendo Magazin, maig 2010, Martin Morgenstern >>Realment revolucionaris es mostren els “Abismes” arcaics de Cruixent. L’oient creu realment sentir pulsar l’Univers. El focus d’atenció de l’oient commuta entre micro i macrocosmos, quedant completament submergit en un estat hipnòtic.<< “TEXTURES SONORES COLORÍSTIQUES CAPTIVEN L’OIENT” Mittelloge.de, 06.02.2008, K.S. >>L’inici el féu el jove compositor Oriol Cruixent que presentava la seva obra “Abismes” per orquestra. L’obra comença amb sons orquestrals que recorden la lluita, potser una batalla, potser l’esforç per sortir de l’abisme. Textures sonores colorístics captiven completament l’oient i el condueixen. Llavors un canvi, relaxament entra en escena, gairebé pau. I seguidament la redempció, sí catarsis. L’idioma musical de Cruixent és clar, domina perfectament els recursos musicals, se sap expressar sense ser placatiu.<< “COLORS REFRESCANTS” TZ München, 05.02.2008, Th.W. >>“Vull arribar al públic, commoure’l. Sinó més val quedar-se a casa.” Oriol Cruixent pertany a aquella generació de compositors pels quals no ser comprès ja no és un mèrit. El que ell mateix avançava ho corroborà la seva música. “Abismes” no només agrada, sinó que commou. Cruixent hi dóna a tot plegat un so fresc, carregat de colors i absolutament convincent.<< “ESTRENA FULMINANT” “El cicle “Paradisi Gloria” amb una estrena fulminant a la Herz-Jesu-Kirche” Süddeutsche Zeitung, 05.02.2008, Klaus Kalchschmid >>El català de 31 anys Oriol Cruixent emfatitzà “Et exultavit spiritus meus” en la seva obra “Abismes”, que amb un excel·lent treball contrapuntístic i rica orquestració descriu un arc dramàtic ben ample: des del paulatí i cada cop més brutal desenvolupament del caos amb ritmes plens de tensió creixent, passant per l’aflorament suau d’un moment màgic de repòs, a partir del qual, i des de la necessitat de reconciliació, els músics d’orquestra comencen a cantar suaument, passant a un unisò instrumental que desemboca més tard en una alegria general. Ulf Schirmer i l’Orquestra de la Ràdio de Múnic van aconseguir a l’església “Herz-Jesu-Kirche” una estrena fulminant.<< “REACCIÓ ENTUSIASMADA DEL PÚBLIC” Eleutherotopia, 06.11.2007, Gianni Ebolou >>(...) de les sis obres finalistes, “Zeichen im Sand” fou l’obra més marcant i interessant. Amb un equilibri molt bo i una intenció melodramàtica molt clara l’obra va servir els versos de Georg Trakl teatral i seductorament utilitzant magistralment un medi orquestral molt transparent. La reacció entusiasmada del públic no va fer més que preveure la posterior decisió unànime del jurat.<< “LLARGS APLAUDIMENTS” Berline Morgenpost, 11.05.2007, Felix Stephan >>Que la música contemporània pot ser captivant i emocionant va demostrar-ho Markus Poschner amb l’estrena de l’obra “Trinoctium”. El català Oriol Cruixent va composar un virtuós i efectiu cicle sobre impressions nocturnes. A l’orquestra de cordes s’hi afegí una secció generosament dotada de percussió. Ritmes vius, coixins sonors colorístics i elements melòdics folklorístics van culminar al final en un ball excitant i salvatge. Llargs aplaudiments i bravos pel percussionista i el compositor present.<< “LLÀSTIMA QUE S’HAGI ACABAT” Opernnetz.de, desembre 2004, Elisabeth Daiker >>De la direcció musical se’n féu càrrec Oriol Cruixent. El jove compositor va dominar a la perfecció el conjunt entre orquestra i cantants de manera sorprenentment segura. Amb el pensament: “Llàstima que s’hagi acabat” va concloure aquesta nit d’òpera.<<