© 2017 Oriol Cruixent All rights reserved
PREMSA (català)
“QUINA PASSADA!”
“L'orquestra “Hofer Symphoniker” inicià l'any nou amb un fogós programa. El punt
culminant del concert fou l'estrena d'una obra fulminant d'Oriol Cruixent; com a
solista brillà Claudio Estay.”
Frankenpost, 09.01.2012, Kerstin Starke
>>Fins i tot una estrena mundial van poder presenciar els oients amb l'obra “El Gran
Parío” per a percussió, piano i orquestra, escrita per l'internacionalment condecorat jove
compositor català Oriol Cruixent. Ell mateix fou l'intèrpret de la part solista de piano
mentre que de la percussió solista se n'encarregà el reconegut Claudio Estay. El títol de
l'obra és absolutament programàtic: la música és electritzant amb un ritme intens que
manté tant públic com intèrprets en constant moviment.
Claudio Estay, tal com exigia la virtuosa partitura de Cruixent, aconseguí tocar a dues
mans fins a vuit instruments pràcticament a la vegada. Ambdós, compositor i solista
convertien en música tot allò que se'ls posava entre mans. El títol de l'obra, que fou
celebrada pel públic amb gran efusivitat, és més que justificat: va ser grandiosa.<<
“UNA COMPOSICIÓ ELECTRITZANT”
Infranken.de, 08.01.2012, Reiner Unger
>>L'estrena mundial d'"El Gran Parío" d'Oriol Cruixent va rebre fins i tot “Standing
Ovations”. (...) La Premiere d'"El Gran Parío" d'Oriol Cruixent inicià la segona part i
suposà el punt culminant del concert. Al centre de totes les mirades brillà el
percussionista Claudio Estay amb una actuació exemplar. Oriol Cruixent, al piano,
interpretà magistralment la segona part solista. El públic festejà ambdós efusivament,
així com l'electritzant composició.<<
“UNA OBRA MESTRA”
Nordbayern.de, 05.01.2012, A.B.
>>El jove pianista i condecorat compositor català Oriol Cruixent va compondre amb “El
Gran Parío” una obra mestra, on el reconegut percussionista Claudio Estay va poder
lluir-se amb gran esplendor. El públic va gaudir d'una interacció grandiosa entre
orquestra, piano i percussió moderna.<<
“MAGISTRAL”
Leipzig Almanach, 01.11.2011, Steffen Kühn
>> “Pregàries” se surt clarament de la programàtica consonant tonal. En un inici
marcadament expressiu, un murmuri profund crea una atmosfera general on, en la
llunyania, s'hi construeix una estructura polifònica. És aquí on comença a brillar alguna
idea que per uns instants posa el públic en un estat de tensió palpable. Una tensió que
Cruixent sap modelar de manera magistral, alliberant-la en un memorable pizzicato
final.<<
“ESTRENA FASCINANT”
“En Zig-Zag des de Bulgària passant per Espanya fins a la Xina.
1r concert de cambra de la temporada – Fascinant estrena mundial.”
Nordwest Zeitung, 24.10.2011, Horst Hollmann
>>Oriol Cruixent ha compost un sextet especialment per a Oldenburg que encantà el
públic i el deixà sense alè: “Subaquàtica” amb Gabriel Voicu (violí), Petia Rousseva
(Viola), Gerke Jürgens (Cello), Wei Wei (Contrabaix), Joaquim Palet (Trompa) i Jason
Weaver (Piano). El mateix Cruixent dirigí els músics amb un èxit fulgurant. La seva
música rica en refraccions lumíniques i moviments aquàtics podria ben ser un equivalent
modern de “Unanswered question” de Charles Ives. En Cruixent, però, sí trobem una
resposta: en la pròpia fantasia. La trompa llença poderoses interrogacions, la resta
d'instruments busquen primer en sí mateixos, trobant-se tots junts finalment en
harmonia. És aquí on “parla” finalment la trompa, aquesta vegada en forma de cargolina
de mar (“Syrinx”) tocada per Joaquim Palet de manera virtuosíssima. Unes notes finals
que es perden de manera exquisida en la ressonància de les cordes del piano. És sens
dubte el punt culminant del concert.<<
“EL GROOVE AL KONZERTHAUS”
“La “Detmolder Kammerorchester” captiva el públic”
Lippische Landeszeitung, 27.01.2011, Andreas Schwabe
Detmold. >>Els crits engrescats provinents de l'”Olimp” - allà on seien els estudiants -
eren inconfusibles enmig del brogit frenètic dels aplaudiments. Al final res no va poder
aturar el públic que es va aixecar dels seus seients per desfermar l'alegria acumulada:
acabaven de viure un esdeveniment ple de punts culminants. Els responsables d'aquest
esdeveniment van ser el compositor Oriol Cruixent, el percussionista Andrey Doynikkov i
la “Detmolder Kammerorchester” sota la batuta d'Alfredo Perl. Assentiment frenètic a la
música contemporània, a una composició amb glissandos, amb efectes audaços en
“staccato” à la Witold Lutoslawski... en una sala de concerts?! Doncs sí! I una obra per a
orquestra de corda i percussió, que de vegades sona com l'estrèpit de platerets
xinesos... això és música?! Doncs sí!
L’obra fou composta per Oriol Cruixent, un dels joves compositors que trenquen el tabú
de la música serial de finals dels anys l960 per esdevenir tan liberal que - ja sigui tonal o
atonal - ara tot és legal, el que realment importa és que soni. Cruixent va portar amb el
seu "Trinoctium" per a percussió i orquestra de cordes el “groove” a la sala de concerts i
la “Detmolder Kammerorchester” sota la destacada batuta d'Alfredo Perl, va xuclar-lo
com un assedegat enmig del desert xuclaria l'aigua de la font de la salvació. En la
composició d'Oriol Cruixent es mesclaren elements rítmics del “mainstream jazz”,
textures tonals i atonals, seccions aparentment improvisades i una genial instrumentació
en una simbiosi tan convincent que el públic va quedar completament fora de si.<<
"REVOLUCIONARI"
Crescendo Magazin, maig 2010, Martin Morgenstern
>>Realment revolucionaris es mostren els “Abismes” arcaics de Cruixent. L’oient creu
realment sentir pulsar l’Univers. El focus d’atenció de l’oient commuta entre micro i
macrocosmos, quedant completament submergit en un estat hipnòtic.<<
“TEXTURES SONORES COLORÍSTIQUES CAPTIVEN L’OIENT”
Mittelloge.de, 06.02.2008, K.S.
>>L’inici el féu el jove compositor Oriol Cruixent que presentava la seva obra “Abismes”
per orquestra. L’obra comença amb sons orquestrals que recorden la lluita, potser una
batalla, potser l’esforç per sortir de l’abisme. Textures sonores colorístics captiven
completament l’oient i el condueixen. Llavors un canvi, relaxament entra en escena,
gairebé pau. I seguidament la redempció, sí catarsis. L’idioma musical de Cruixent és
clar, domina perfectament els recursos musicals, se sap expressar sense ser
placatiu.<<
“COLORS REFRESCANTS”
TZ München, 05.02.2008, Th.W.
>>“Vull arribar al públic, commoure’l. Sinó més val quedar-se a casa.” Oriol Cruixent
pertany a aquella generació de compositors pels quals no ser comprès ja no és un
mèrit. El que ell mateix avançava ho corroborà la seva música. “Abismes” no només
agrada, sinó que commou. Cruixent hi dóna a tot plegat un so fresc, carregat de colors i
absolutament convincent.<<
“ESTRENA FULMINANT”
“El cicle “Paradisi Gloria” amb una estrena fulminant a la Herz-Jesu-Kirche”
Süddeutsche Zeitung, 05.02.2008, Klaus Kalchschmid
>>El català de 31 anys Oriol Cruixent emfatitzà “Et exultavit spiritus meus” en la seva
obra “Abismes”, que amb un excel·lent treball contrapuntístic i rica orquestració descriu
un arc dramàtic ben ample: des del paulatí i cada cop més brutal desenvolupament del
caos amb ritmes plens de tensió creixent, passant per l’aflorament suau d’un moment
màgic de repòs, a partir del qual, i des de la necessitat de reconciliació, els músics
d’orquestra comencen a cantar suaument, passant a un unisò instrumental que
desemboca més tard en una alegria general. Ulf Schirmer i l’Orquestra de la Ràdio de
Múnic van aconseguir a l’església “Herz-Jesu-Kirche” una estrena fulminant.<<
“REACCIÓ ENTUSIASMADA DEL PÚBLIC”
Eleutherotopia, 06.11.2007, Gianni Ebolou
>>(...) de les sis obres finalistes, “Zeichen im Sand” fou l’obra més marcant i interessant.
Amb un equilibri molt bo i una intenció melodramàtica molt clara l’obra va servir els
versos de Georg Trakl teatral i seductorament utilitzant magistralment un medi
orquestral molt transparent. La reacció entusiasmada del públic no va fer més que
preveure la posterior decisió unànime del jurat.<<
“LLARGS APLAUDIMENTS”
Berline Morgenpost, 11.05.2007, Felix Stephan
>>Que la música contemporània pot ser captivant i emocionant va demostrar-ho Markus
Poschner amb l’estrena de l’obra “Trinoctium”. El català Oriol Cruixent va composar un
virtuós i efectiu cicle sobre impressions nocturnes. A l’orquestra de cordes s’hi afegí una
secció generosament dotada de percussió. Ritmes vius, coixins sonors colorístics i
elements melòdics folklorístics van culminar al final en un ball excitant i salvatge. Llargs
aplaudiments i bravos pel percussionista i el compositor present.<<
“LLÀSTIMA QUE S’HAGI ACABAT”
Opernnetz.de, desembre 2004, Elisabeth Daiker
>>De la direcció musical se’n féu càrrec Oriol Cruixent. El jove compositor va dominar a
la perfecció el conjunt entre orquestra i cantants de manera sorprenentment segura.
Amb el pensament: “Llàstima que s’hagi acabat” va concloure aquesta nit d’òpera.<<